Inici

 

 

EDITORIAL

El món de la música és ben divers, i nosaltres tenim la voluntat d'estar amatents ha interpretar aquesta diversitat.

Aquest 2015 farà 10 anys que el mestre Agustí Cohí Grau, un dels fundadors de la nostra Associació va tenir la pensada d'instaurar un guardó, al que donàrem el nom de Felip Pedrell per honorar aquell gran músic català, per lliurar-lo a un músic que encara estigués entre nosaltres per agrair la seva tasca en favor de la nostra música i que ha estat atorgat a figures tant rellevants com Joan Palet, Manel Cabero, M. Teresa Giménez, Lluís Virgili, Joan Úbeda, el mateix Cohí Grau, Manel Oltra, Josep Poch o M. Teresa Garrigosa.

En aquesta ocasió s'ha decidit oferir-lo a una persona que reuneix unes qualitats molt importants, es tracta de la Montserrat Soler i Algué, vídua del mestre Àngel Colomer i del Romero, fundador al costat del mestre Cohí Grau de la nostra Associació i del que aquest any s'acompleix el centenari del seu naixement.

L'estimada Montserrat Solé és una persona que ha fet una feina molt important a la que ella mateixa no dóna cap importància de la molta que en té, com podreu veure en un article més endavant. Estem ben convençuts que sense el seu treball el mestre Colomer, l'Orfeó Laudate, l'Orquestra de Joves Percussionistes de Catalunya, i un sens fi d'activitats musical no haurien tingut el mateix resultat.

El proper 22 de novembre volem retre-li l'homenatge, a ella i al seu inseparable i estimat Àngel Colomer i del Romero, que les mereix per la inestimable feina realitzada.

 

CENTENARIS DEL MES DE NOVEMBRE 2015

2.
1915, Neix a Wanganui (Nova Zelanda), Douglas (Gordon) LILBURN, que fou Compositor i Professor-Director d'un Estudi de Música electrònica.
3.
1715, Johann Sebastian BACH estrena a Weimar, la Cantata núm. 162 "Ach! ich sehe" [Oh! Veig ara]. 1815, Neix a París, el Compositor Adrien-Louis-Victor BOIELDIEU.
5.
1715, Neix a Rothbury (GB), l'Escriptor de Temes musicals John BROWN.
6.
1615, Bateig a París, del Compositor i Violinista Guillaume DUMANOIR.
1915, Sergei (Sergueievitx) PROKOFIEV estrena a Petrograd, l'obra per a Orquestra "Sinfonietta".
8.
1815, Joseph WEIGL estrena a Milà, l'Òpera "L'imboscata".
1915, Neix a Venècia, el Director d'Orquestra Lamberto GARDELLI.
11.
1915, La Pianista Guiomar NOVAES fa el seu debut americà amb un Recital a Nova York.
13.
1915, Heitor VILLA-LOBOS fa a Rio de Janeiro un Concert amb obres seves, amb una sensació molt agradable per l'exuberància de la seva música, i el caràcter radical del seu llenguatge tècnic
14.
1915, Neix a Bristol (GB), el Compositor Gerald Wilfred COCKSHOTT.
1915, Mor a Dresden, el Pianista i Professor Theodor (o Teodor) LESCHETIZKY.
1915, H(ermann) W(olfgang Sartorius), Freiherr von WALTERSHAUSEN estrena a Karlsruhe, el misteri dramàtic "Richardis".
15.
1815, Mor a Viena, Kaspar Anton Karl BEETHOVEN. Era Músic aficionat i Germà de Ludwig van BEETHOVEN.
1915, Mor a Munic, el Metge i Compositor Johann Lukas SCHUIBAUR.
1915, Rudolph (Hermann) SIMONSEN estrena a Copenhaguen, el "Concert per a Piano".
16.
1715, Neix a La Valette (Malta), el Compositor i Mestre de Capella de la Catedral de Nàpols Girolamo (nom de Bateig: Geronimo) ABOS. Composà 13 Òperes, però només se'n conserva una.
1915, El Violinista Max ROSEN fa el seu debut a Dresden, amb un Concert.
17.
1915, Emmerich (Imre) KALMAN estrena a Viena, l'Opereta "Die Csardasfürstin".
18.
1915, El Director d'Orquestra Artur BODANSKY dirigeix al Metropolitan Opera House de Nova York, l'Òpera de Richard WAGNER "El capvespre dels déus".
19.
1915, Mor a Hamburg, el Compositor, Professor i Musicògraf  Max Julius LOEWENGARD.
20.
1915, S'estrena al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'Òpera de Modeste (Petrovitx) MUSSORSGKY "Boris Gudonov", dirigint Antoni RIBERA, i fent de protagonista el Baríton belga Henri ALBERS, i de 'Marina' la Soprano Elsa RACANELLI.
21.
1915, Mor a Londres, l'Organista, Director de Corals i Professor de Piano Henry Richard BIRD.
1915, Viteslav (Augustin Rudolf) NOVAK estrena a Praga, el "Concert per a Piano".
24.
1615, Mor a Leipzig (D), el Compositor, Teòric i Cantor des de 1594 a 1615 a Sant Tomàs d'aquella ciutat, Sethus CALVISIUS (noms reals: Seth Kallwitz).
1715, Johann Sebastian BACH estrena a Weimar, la Cantata núm. 163 "Nur jedem das Seine" [A cadascú lo seu]
1915, Alexander (Tikhonovitx) GRETXANINOV estrena a Moscou, l'obra vocal "Laudaten Deum".
25.
1815, Mor a Londres d'accident de cavall, Johann Peter SALOMON que és enterrat a l'Abadia de Westminster. Fou Violinista, Compositor, Empresari i Fundador de la 'Philharmonic Societty' de Londres. 1915, El Baríton Giuseppe DE LUCA fa el seu debut americà al Metropolitan Opera House de Nova York, fent amb gran èxit, el rol de 'Figaro' de l'Òpera de Gioacchino ROSSINI "Il barbiere di Siviglia".
1915, Mor a Trenton (New Jersey; EUA), el Compositor i Professor Karl A. LANGLOTZ.
1915, Neix a Madrid, el Crític musical i Director de l'Aula de Música de l'Ateneo de Madrid, Fernando RUIZ COCA.
26.
1715, Giuseppe Maria ORLANDINI estrena a Nàpols, l'Òpera "I veri amici".
1915, Neix a Pittsburgh (EUA), el Pianista Earl WILD, que començà a tocar el Piano als 6 anys.
27.
1915, Neix a Wace (Texas; EUA), el Director d'Orquestra Victor (Nicholas) ALESSANDRO.
28.
1815, Neix a Filadèlfia (EUA), el Promotor i Intèrpret de Varietés Edimn Pearce CHRISTY.
1815, Mor a Londres, el Violinista i Compositor Johann Peter SALOMON.
29.
1915, Neix a Nova York, el Crític musical Harold C(harles) SCHONBERG.
1915, Neix a Dayton (Ohio; EUA), el Pianista, Compositor i Arranjador de Jazz negre Billy (William Thomas) STRAYHORN.
30.
1915, Neix a Knoxville (Tennessee; EUA), el Guitarrrista, Cantor i Compositor de Blues negre Brownie (Walter) Mc GHEE.

Joan ÚBEDA i COMAS.

 

 

ELS SONS DEL CARRER FETS MÚSICA (2ª PART)

Sorolls de la ciutat…

Un curiós article de 1907 "Los ruidos de la ciudad, puestos en música" es refereix a tota mena de sorolls produïts als carrers i que en aquella i anteriors èpoques inspiraren als compositors.

Començava així, "Lo que comunmente llamamos discordancia, es una armonía no comprendida. Esta frase del famoso poeta inglés Pope, es una verdad como un templo. En casi todo lo que a nosotros nos parece un ruido o rumor, hay música; lo que es, que no todos sabemos encontrarla. Prueba de ello son las llamadas piezas imitativas, los célebres 'Rumores de la selva' del Sigfredo', la cabalgata de 'La Walkyria', la popular 'Cacería' y tantas otras."


Quins èren els sons urbans de fa més de cent anys?, ben diferents dels actuals. La tracció animal superava encara al jove automòbil. El so dels cavalls al trot al ressonar sobre les llambordes, els tramvies, els carros dels pagesos i traginers. Però també el tuf-tuf dels "Hispano-Suiza" o dels "Ford", el so de les botzines dels automòbils que sobresaltava fins als llavors tranquils peatons.

I en una ciutat tant industrial com Barcelona, les sirenes de les fàbriques, el so mecanitzat i repetitiu dels telers d'una fàbrica de teixits. Sense oblidar la cantarella dels "serenos" o vigilants de nit: "las 12 han dado y serenooo!"

L'autor cita vàrios compositors que manllevaren aquests sons per a les seves obres, Txaikowsky ho feu amb els marrameus dels gats a les teulades. Richard Strauss ho feu amb el belar de les ovelles per a la seva obra "Don Quixot". I el galop dels cavalls inspirà Berlioz per a la "Dannazione di Faust". ( 5 )

I els sorolls del 2015?

                   

Barcelona està classificada com una de les ciutats més sorolloses del món, ja no hi ha sirenes de fàbrica, ja quasi han desaparegut les cavalleries sino és pels "Tres tombs" del dia de Sant Antoni dels rucs, i el fragor d'aquells grans trens de vapor va donar pas als asèptics trens de gran velocitat.

Però altres sons, sorolls i remors han reemplaçat als antics. El soroll de l'arrossegar de les maletes dels turistes, la varietat babèlica dels idiomes forasters. Els "baladrers" d'avui seríen els paquistanís oferint cerveses, refrescs o pals per a les "selfies". Les explicacions estentòries del guia turístic d'una colla de "guiris" obedients i en formació compacta com un ramat d'oques.

El bordar dels gossos, el xerroteg insoportable dels lloros dits argentins, però per sort també l'agradable refilar d'ocells de bosc o urbans en algún parc o a Collcerola.

I què dir del soroll de la circulació?, el brogit de quasi vint-i-quatre hores d'automòbils, autocars, autobusos, motocicletes, tricicles, bicicletes…! O sigui una pol·lució acústica de primer ordre.

Podrà inspirar tota aquesta "música" als actuals compositors per a una probable "Simfonia de la Barcelona del 2015", qui ho sap?, temps al temps…

Jordi Artigas

NOTES ( 5 ) "Los ruidos de la ciudad, puestos en música", "Alrededor del mundo", 6 febrer 1907

 

CONSELL CATALÀ DE LA MÚSICA
CONCERTS DEL JARDÍ DELS TARONGERS

S'ha iniciat el Cicle de Tardor de la temporada 2015 - 2016 que organitza el Consell Català de la Música a la Casa Bartomeu. En aquesta ocasió la Sala Vila Arrufat va acollir de nou a dues intèrprets que ja ens van agradar molt el curs passat, es tracta de la flautista Patricia de No i la pianista Cristina Casale i ens ratifiquem en els elogis que els hi vàrem dedicar en aquell concert doncs ens van emocionar per la seva qualitat i domini dels instruments respectius i la seva gran maduresa interpretativa.


Si en aquella ocasió preparaven una gira per països americans ara portaran el seu autèntic art per aquestes terres i les asiatiques on, de ben segur, meravelleran el públic que assisteixi als seus recitals.

               

El control que tenen sobre la flauta travessera, la Patricia, i el piano, la Cristina, els permet enfonsarse en la interpretació amb una sonoritat de gran bellesa i una expresivitat excelent.

La seva interpetació de les obres de Debussy, Dvorak, Verdi (adaptació d'en Krakamp), Kapustin i Schocker van ser admirables com ho van reconèixer els nombrosos assitents a aquest concert.

Va estar tot un luxe.

El divendres 16 d'octubre vam gaudir del segon concert d'aquesta temporada que va estar a càrrec de la soprano Ulrike Haller, que tanta expectació va causar l'any passat, acompanyada en aquesta ocasió al piano per l'afamat intèrpret Josep Surinyac.

                  

         

Si la passada temporada va assolir un importantíssim èxit en aquesta ocasió, m'atreviria a dir, que encara el va superar, especialment per la complexitat del repertori i la seguretat amb que el va afrontar. De veu potent i ampli registre hi va afegir la ductilitat dels temes tractats amb les difícils obres de Shumann, Richard Strauss, Franz Liszt, George Bizet, Erich Korngold i Richard Wagner, al que va afegir Toldrà per agrair els aplaudiments.

Però aixó potser no hagués estat igual sense el magnífic acompanyament de Josep Surinyac, recolzant i donant suport a la veu amb una àmplia gama de matisos pianístics que arrodonien una gran i conjunta actuació.

Ben demostrat va estar amb la resposta del públic que va fer justícia a aquesta actuació.

El darrer concert del mes d'octubre, divendres 23, va ser el torn de l'actuació del jove pianista Carles Font i Turon, amb estudis al Rimsky-Korsakov de Sant Petersburg, al Isaac Abeniz, de Girona i amb la llicenciatura a l'ESMUC.

              

Què podem dir d'aquest concertista? Que amb el suport d'una excel·lent tècnica ens va oferir un concert ple de matisos i de subtils detalls interpretatius que tingueren el més expresiu reconeixement del públic assistent.

El concert estava conformat per obres de Beethoven, Debussy i Samuel Barber als que afegí, fora de programa, la deliciosa sardana "Juny" de Juli Garreta, molt ben acollida pels espectadors a aquest acte.

Carles Font actualment combina la seva activitat concertística amb la pedagògica.

Jordi Gargallo

 

ELS ORGUES DEL MATARRANYA

En el "Vibracions 230" del mes de febrer d'aquest any ja ens vàrem fer ressò del Cicle de Concerts d'Orgue que s'organitzen a la germana Matarranya i en aquesta ocasió ho farem referint-nos a un article signat per Carles Sancho per la revista digital "Temps de Franja" referent a l'11 Cicle d'Orgue al Matarranya que amb tant d'entusiasme i diligència organitza la molt bona amiga i musicòloga Margarita Celma.

La Margarita és una de les principals impulsores de la cultura musical a les escoles, de manteniment i continuïtat de la llengua catalana al Matarranya i apassionada recuperadora del patrimoni d'aquesta estimada terra.

Com ja comentavem en l'artícle del passat febrer actualment al Matarranya es conserven únicament dos orgues històrics dels diferents que existien i han anat desapareixent per diversos motius, especialment els de la contesa bèl·lica espanyola, el de Sant Salvador de Fontdespalda, construït el 1680 i reformat el 1704 al taller del queretà Francisco Turull. El 1993 es va voler recuperar i es va donar la seva restauració a un taller de Conca que l'acabà quatre anys més tard.

L'altre és el de l'església de Mont-roig construït per l'orguener Francisco Zurita el 1887 a Bellmunt i restaurat el 2003 per Ricardo Mirave. Aquesta darrera restauració va propiciar que l'any següent s'iniciés l'organització d'aquests cicles de concerts per revalorar les joies musicals de la comarca.

El concert de Fontdespalda va estar a càrrec del musicòleg i organista badaloní Miquel González que interpretà obres barroques clàssiques incloent-hi també les de compositors aragonesos amb una excel·lent resposta del públic.

El segon concert es va fer a l'espaiosa església de Nostra Senyora de l'Assumpció de Mont-roig amb un programa molt curiós "En torno al órgano y la jota" i que va combinar l'actuació de l'organista egeana Esther Ciudad, el ballarí saragossà Miguel Angel Berna i el cantant bilbilità Nacho del Rio amb unes quatre-centes persones de públic que agraí amb els seus aplaudiments aquesta actuació.

Cal fer esment de la presència en aquest acte de la recentment nomenada pel Govern d'Aragó com a Consellera d'Educació al costat del la Margarita Celma i felicitar el Consell Comarcal del Matarranya per el seu ajut a projectes culturals d'aquest tipus com també al patrocini de les jornades de portes obertes dirigides als estudiants de 1er d'ESO per conèixer el patrimoni cultural del Matarranya.

No podem deixar de constatar el gran treball que des de ja fa anys està fent l'estimada Margarita Celma en favor de la cultura i la llengua de la seva terra. Felicitats!!

Jordi Gargallo

 

LES CADENCES

Després d'assistir al concert que la nostra orquestra va oferir el passat 11 d'octubre en el que juntament amb l'Ocell de foc d'Stravinski i la poc interpretada Shéhérezade de Ravel, vàrem tenir el goig de tornar a escoltar el Concert per a oboè i orquestra en Do major, KV 314 de Mozart, digna còpia del que sovint s'interpreta amb flauta. Va ser llavors quan el magnífic solista, François Leleux ens va oferir les dificilíssimes CADENCES,quan vaig tornar a notar la mateixa sensació de desconeixement, escoltant aquell devessall de notes, aquells intricats i difícils passatges on el solista pot lluir la seva musicalitat, la tècnica que els anys de treball fan brillar, i aquest do d'inventar (si és obra seva, com sembla que eren les "CADENCES" en principi...)

Fa temps pel que estic interessada en aquesta qüestió i fins i tot recordo que vaig escriure una nota a la Direcció musical de l'Auditori demanant que -si fos possible - figurés en el programa l'autor de les CADENCES ... Ni resposta!

Segons sembla va ser a principis del s. XVII que va començar diguem-ne la moda d' introduir aquest o aquests moments de lluïment individual dels cantants i més tard, dels instrumentistes, i no tan sols una vegada sinó en els tres moviments d' un concert ... i no cal dir que els cantants, sobre tot en les repeticions de les àries "da capo" de les òperes, cercaven encara més moments per al lluïment de les seves facultats!

Segurament, com que pel fa als instruments, els intèrprets solien ser els mateixos autors, s'hi devien esplaiar a gust i no els calia tenir pas res escrit; quin goig poder escoltar a Mozart -que va escriure "alguna" de les seves cadences, o la creativitat de Beethoven que sortia a doll ... i no en va escriure cap! Se sap també que posteriorment, quan les obres no eren interpretades pels mateixos autors, ja s'havien ocupat els editors de tenir ben a punt les millors i més agosarades "cadences" per als que ja no s' hi deurien veure en cor d'improvitzar ...

Aquesta diguem-ne "meditació" m'ha vingut al pensament després de l'actuació de l'esmentat oboista, que tant em va recordar l'estil, la exquisida musicalitat, el gest i fins i tot el físic, l'actitut corporal d' un altre gran intèrpret ja desaparegut i que molts encara recordem i admirem: Jean Pierre Rampal, del qual, sortosament encara en queden molts enregistraments.

I per si algú vinculat amb les interioritats de les nostres sales de concerts llegeix aquesta "meditació", sàpiguen que segueixo demanant que en els programes s'anomeni l'autor o autors de les CADENCES, precisament per si (encara !) n'hi ha algún que s'atreveix a improvitzar el fragment de lluïment que el compositor hi va destinar per a més glòria de la seva interpretació ... i de la seva obra.

Mª Teresa Giménez i Morell

 

CONCERT D'HOMENATGE A LLUÍS COMPANYS
CONCERT REIVINDICATIU

La Comissió de la Dignitat va organitzar, a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, un concert en record de l'assessinat del Primer President del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol i President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover el 15 d'octubre de 1940 als jardins del castell de Montjuïc en el que prengueren la paraula la secretaria de la Comissió recordant aquests fets i donant pas als rapsodes Carles Sala i Sílvia Bel llegint textos de renombrats poetes catalans i amb l'actuació de l'Orquestra Simfònica de l'Escola Superior de Música de Catalunya sota la direcció d'en Daniel Mestre.

Hem de començar dient que, per acústica, no és aquest el millor lloc per a fer concerts d'aquesta envergadura (ja vàrem fer aquesta mateixa reflexió en el concert dedicat al Joan Manén el passat 20 de juny) doncs les condicions de l'edifici fan difícils la coordinació de volums entre la corda i el vent, i en aquesta ocasió va succeir el mateix, especialment segons a quina distància s'està de l'orquestra.

En aquest concert es van interpretar l'Obertura "Egmond" de Ludwig van Beethoven, "Facècia" de Ricard Lamote de Grignon, el final de "La presó de Lleida" de Jaume Pahissa i la "Marxa fúnebre de Siegfred" del "Capvespre dels déus" de Richard Wagner.

Pesonalment, i això són simplement gustos personals, vaig trobar en general els "tempos" excessivament lents i poc expressius, diriem "molt acadèmics" especialment pel que fa a les obres de Beethoven i Wagner. Menció apart farem de les obres de Ricard Lamote de Grignon "Facècia" obra complexa, molt interioritzada i amb un excel·lent treball de composició, que valdria la pena escoltar altres vegades per assaborir tot el que en ella es diu, i és molt. Hem de fer notar que aquesta obra la va finalitzà en Ricard Lamote pocs dies abans de l'inici de la guerra incivil, fent-se la seva estrena el 12 de juny de 1938 al Palau de la Música i mostra la preocupació en l'avenir. De Jaume Pahissa no cal dir ara el seu potent domini en el treball orquestral que queda força demostrat en aquesta "Presó de Lleida" per la seva complexitat i densitat instrumental, en aquesta obra van intervenir les veus del cor format per cantaires de diverses entitats corals fent un contrapunt eteri amb la melodia de la cançó popular. Aquesta obra, estrenada el 1906, es va interpretar sota la direcció del seu autor a l'Argentina en l'acte d'homenatge que immediatament es va fer al saber la notícia de la mort del president Companys.

Tot i seguir reincidint en la nostra tesi en favor de la recuperació dels nostres autors i de la nostra música hem de dir que sap greu que sigui sols en aquests tipus d'actes en els que gosem exposar la qualitat d'aquestes obres en el que en realitat hauria de ser una cosa normal. Tenim l'esperança de que escoltant-les i reconeixent-les, els nostres directors actuals redescobreixin el repertori acceptant la seva qualitat, possibilitats tècniques les tenen, sols falta la decisió de recercar-les i exposar-les al gran públic.

L'acte es va tancar amb la interpretació, per part de l'orquestra i del públic, de l'himne nacional de Catalunya "Els segadors" aquesta vegada sí amb un temps força viu i ràpid que feu que una bona part dels espectadors tinguessin problemes per seguir-lo.

Jordi Gargallo

 

MONTSERRAT SOLER i ALGUÉ
Vídua d'Àngel Colomer i del Romero

De pares catalans, neix a Madrid l'any 1927. La família es trasllada a Barcelona el 1937 arran de la inestabilitat que provoca la incipient guerra civil. A Barcelona estudia al Grup Escolar Rosselló, un dels centres que havia creat la República el 1932, fins a la fi de la guerra l'any 1939. Continua als centres educatius Acadèmia Porta i Escola francesa.

Al mateix temps inicia els estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb els mestres Carles Pellicer, piano i harmònium, Joan Suñé, orgue, i Frederic Alfonso, solfeig i harmonia.

A la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat coneix el qui serà el seu marit, l'Àngel Colomer i del Romero.

El director de la Confraria era mossèn Ramon Roca i Puig, doctor en papirologia i hel·lenista. La presència del Dr. Roca en la vida familiar i musical és important. Celebra el seu casament el 1950 a l'Església Parroquial de Sant Esteve de Sesrovires i bateja els tres fills, Edmon, Jordi i Enric. També serà el consiliari de l'Orfeó Laudate.

Una anècdota: el casament es va celebrar un matí. La tarda del mateix dia la Montserrat acompanyava un concert que dirigia l'Àngel al Palau de la Música amb els Pueri Cantores del Col·legi dels Jesuïtes de Casp i a la nit els dos participaven en un Auto sacramental que se celebrava a la Plaça del Rei.

Fruit d'una època però també d'una vocació inqüestionable, aquest serà el paradigma d'una vida integrada plenament en la missió cultural i educativa de l'Àngel i la Montserrat, una vida dedicada en plenitud al servei de la música.

La Montserrat Soler ha estat harmonitzadora de cançons - algunes publicades a l'editorial Unión Musical Española -, pianista i organista, però també, in crescendo, col·laboradora fidel i integrada al projecte de l'Àngel, des de les tasques de copista, amb una grafia impecable, fins a l'organització acurada d'activitats musicals diverses.

L'Orfeó Laudate és l'eix fonamental de la seva activitat però també col·labora com a pianista,cantaire i coordinadora amb l'Orfeó Mestre Nicolau, l'Orfeó Sant Esteve de Parets del Vallès, l'Orfeó del Centre Parroquial d'Horta i el Cor Montserratí, entre d'altres. Podem afegir-hi institucions docents com els Pueri Cantores, les Corals de Jesús Maria, Roger de Llúria, Cardenal Spinola, Reial Monestir de Santa Isabel, Sabastida, Col·legi de la Immaculada del Germans Maristes o el Col·legi Major Mare de Déu de Montserrat. L'etcètera encara és considerable.

L'orgue del nostre Palau de la Música, tocat per la Montserrat Soler, ha encapçalat un itinerari artístic que l'ha conduïda a sales com el Gran Teatre del Liceu, la Sala Oval del Palau Nacional - amb l'orgue de sis teclats avui desaparegut -, la Catedral, la Sagrada Família, Santa Maria del Mar, el Saló del Tinell o el Jardí dels Tarongers de Casa Bartomeu.

Aquest compromís de fidelitat no exclou la seva activitat professional com a organista a l'ermita de Sant Bernat del Montseny, o professora de piano, solfeig i harmonia.

Des del 1965 ha col·laborat intensament amb les Aules de Cultura Musical de l'OL i amb l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya. En els darrers anys també ha format part del jurat del Festival Internacional de Cantonigròs.

Avui la Montserrat Soler Algué, vídua de l'Àngel Colomer i del Romero, té 88 anys. Dedica un dia a la setmana a posar en ordre l'arxiu de l'Orfeó Laudate que la Basílica de la Mare de Déu del Pi acull generosament, acompanya les celebracions litúrgiques de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles, vila on resideix, segueix estudiant el piano i recorda els temps en que es multava la circulació d'un taxi quan trasbalsava el silenci de la Setmana Santa.

La Montserrat, que estudiava el "Concert de l'Emperador" de Beethoven quan va conèixer l'Àngel i que va coronar els seus estudis amb el "Concert" de Schumann ben poc podia imaginar els colors inèdits que la música li havia reservat.

Edmond Colomer i Soler

 

ÀNGEL COLOMER I DEL ROMERO
100 ANYS DEL NAIXEMENT

El Mestre Àngel Colomer i del Romero va néixer a Barcelona el 8 de novembre del 1915 i fou net del fundador de l'Orfeó de Sabadell, Pau Colomer i Oliver el que el va conduir per la passió per la música.

S'inicia la seva formació musical a la Cantoria de Santa Maria de Jesús del popular barri de Gràcia, a Barcelona sota el mestratge del doctor Antoni Batlle, encara en la infantesa ingressa a l'Orfeó Català com a veu blanca ampliant la formació musical a l'Acadèmia de Música de Barcelona, de l'Escola Blanquerna, amb Marés, Capmany o Joan Llongueres, entre d'altres, ja de ben jove es va s'interessa pel violoncel, del que fou un excel·lent intèrpret i ho compagina amb el seu treball de joier.

La seva passió pel cant coral el porta a dirigir el Grup Coral Torras i Bages i la Capella de Música de Sant Felip Neri de Gràcia a la vegada que exerceix com a professor de música. L'any 1942, conjuntament amb membres de la coral del Felipons funda l'Orfeó Laudate, al Centre Parroquial de la Mare de Déu del Pilar, amb el que va aconseguir grans èxits nacionals i internacionals.

El 1950 contrau matrimoni amb Montserrat Soler i Algué i el mateix dia del casament ambdós participaven directament en diversos actes musicals, aquesta era la seva gran passió i el que els va unir tota la vida.

L'1 de novembre de 1944 , i amb col·laboració amb el Dr. Pere Tarrés, funda l'Orfeó de Sant Esteve de Sesrovires, dos anys més tard organitzaven el primer Aplec que el 1947 es transformava en concurs. El 1968 forma part de la comissió tècnica del Secretariat d'Orfeons de Catalunya al costat dels directors Manel Cabero, Leo Massó, Antoni Pérez Simó i l'Enric Ribó i participa, amb l'Orfeó Laudate, en els concerts de 1'Assemblea de la Germanor.

L'any 1956 l'Orfeó participa al Festival Internacional de Música de Llangollen al País de Gal·les i aquesta actuació el porta pel camí, conjuntament amb Josep M. Busquets a la creació del Festival Internacional de Cantonigròs, del que fou director artístic i on també van col·laborar activament Josep M. Castelló i Jordi Subirats.

Amb l'Orfeó Laudate va interpretar nombroses obres i oratoris dels més grans compositors comptant amb grans solistes com la Victòria dels Àngels entre d'altres de renom internacional.

La seva inquietud per la joventut el portà a viatjar per diferents països europeus per estudiar els mètodes que s'empraven com el de Carl Orff i el de Zoltán Kodály i a crear el 1965 l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya aconseguint un gran reconeixement tant al nostre país com a Europa.

Als anys 50 del segle passat dirigí, per primera vegada durant el franquisme, l'obra "L'Emigrant" al Palau de la Música Catalana i estrenà l'òpera "Canigó" al Gran Teatre del Liceu. En l'aspecte compositiu es destacà principalment per l'harmonització de nombroses obres internacionals, tant per orquestra com corals i nombrosos arranjaments dedicats a cors de la Federació de Cors de Clavé i sardanes com "Sardana del Mil·lenari de Catalunya". La seva harmonització més popular i interpretada és la que va fer de la sardana "El cavaller enamorat" de Joan Manén.

També va ser membre fundador, el 1988, conjuntament amb Agustí Cohí Grau i Joaquim Voltas i Pagés de la nostra Associació Musical de Mestres Directors. Ell va dirigir el concert que l'associació va fer amb un cor format exclusivament per directors de cor amb l'homenatge als 50 anys de la mort de l'Enric Morera i Viura.

Àngel Colomer i del Romero va ser guardonat, entre d'altres, amb el "Premio de Composición Polifónica" a Torrevella (1968), Premi "Pau Casals" als Jocs Florals a la Diàspora, a Laussana el 1973, Amsterdam 1974 i Munic 1977. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

El Mestre Àngel Colomer i del Romero va morir el 6 d'agost de 2001.

Jordi Gargallo

 

ELS NOSTRES CONCERTS

Ja hem reprès el nostre curs de concerts amb una actuació excel·lent a càrrec de la jove pianista paraguaiana Chíara D'Odorico que el passar 2014 finalitzava el Màster d'interpretació musical a l'ESMUC mercès a una beca d'estudis del seu país després d'haver-se format musicalment a conservatoris del Paraguai i l'Argentina i d'haver donat recitals a diferents païssos d'Europa i Amèrica. Ha estat tot un luxe la seva actuació amb nosaltres am un reconeixement obert i total per part del públic que va assitir a aquest concert.

En aquesta ocasió ens va regalar la seva interpretació d'obres de Granados, Rachmaninoff i Chopin a la que seguiren obres de compositors llatinoamericans com Mauricio Cardozo, Félix Pérez, Juan Carlos Moreno o Alberto Ginastera (quina enveja veure com aquests intèrprets tenen el goig de passejar la seva música arreu amb tot l'orgull, ben lluny de la nostra resposta envers els nostres autors).

                 

L'actuació de la Chíara va estar presidida per la força, l'agilitat, el ritme, el sentiment i la dolcesa que va impregnar l'ambient artístic d'aquesta vetllada.

Cal esmentar la presència en aquest concert del Consol General del Paraguai a Barcelona al que podem ben bé dir que la beca oferta a la Chíara D'Odorico ha estat molt ben aprofitada.

 

El segon concert del mes d'octubre va estar dedicat a la memòria d'un personatge molt rellevant per nosaltres, el Mestre Josep Guinart i Ortiga en el centenari del seu naixement. Ja en el darrer "Vibracions" en vàrem fer una petita biografia d'ell i del que va significar per tots nosaltres, ara comentarem aquest concert que va estar a càrrec de dos grans intèrprets amb un ampli reconeixement internacional, es tracta dels germans Evelio i Cecílio Tieles i Ferrer, cubans de naixement però d'ascendència catalana per part del seu pare.

                       

Els germans Tieles varen tenir una gran amistat amb el Mestre Guinart i van trobar un espai en la seva difícil agenda per actuar amb nosaltres. L'Evelio feia pocs dies tornava de fer un concert al Canadà i al dia següent del concert que comentem es desplaçava a França pel mateix motiu.

          

La trajectòria artística dels germans Tieles demanaria molt espai d'aquestes pàgines, del que no disposem, i quedà ben refletida per la gran assistència de públic en aquest concert per escoltar la magistral actuació de l'Evelio amb el violí, i del Cecílio al piano interpretant obres de Jordi Cervelló, Albert Sardà (que ens honorà amb la seva presència), Josep Maria Vitier, Frederic Mompou i Beethoven, amb una actuació que quedarà en el llibre d'or d'aquests concerts que el Mestre José Guinart va iniciar i nosaltres hem volgut donar continuïtat a la seva memòria.

Jordi Gargallo